jueves, 11 de noviembre de 2010

Obra de teatre! "Morir o no"

Hola a tothom! Com a inauguració d’aquest bloc vaig a parlar-vos d’una obra de teatre que vaig veure fa un temps i que em va agradar molt. Crec que és una bona excusa perquè aneu al teatre i disfruteu d'ell. Aquesta obra es diu “Morir o no”, i el seu autor s’anomena Sergi Belbel.

L’obra comença així: S’apaguen les llums. Comença a sonar una música... De sobte, apareixen un xic i una xica parlant damunt l’escenari.

Intrigant, veritat? Doncs aquest es el principi d’una obra de teatre que no deixa indiferent a ningú. Són set històries diferents però amb alguna cosa en comú. Son històries que ens fan riure, ens fan patir, ens fan pensar i sobretot, ens tenen en tensió perquè pot ocórrer qualsevol cosa.

Tots els personatges són persones que no han tingut sort en la vida, per uns motius o per altres. Hi ha persones amb problemes greus, persones amb problemes menys forts... però a la fi, tots pateixen per alguna cosa.

En aquesta obra podem veure valors com la solidaritat, ajuda, el perdó i la reconciliació. Una xica que vol ajudar el seu germà a eixir de les drogues; un home que ajuda una xiqueta apunt d’ofegar-se; una mare que va en busca del seu fill que ha tingut un accident; un fill que perdona la seua mare després de no saber res d’ella.

Respecte a la interpretació dels actors i actrius d’aquesta obra, cal dir que em va paréixer molt bona, es ficaven en el seu paper i et feien sentir dins de l’obra. Quant al català que utilitzaven, he de dir que al començar a parlar en la primera escena, em va costar una mica entendre el que deien, però quan em vaig acostumar no vaig tindre cap problema.

Per altra banda, també vull parlar de la meua sensació respecte a l’obra. Com no tenia cap referència de l’argument de “Morir o no”, pensava que totes les escenes serien una continuació de l’altra. Però no és exactament així, sinó que son històries diferents que culminen en un desenvolupament concret. Per eixe motiu, al principi em sentia un poquet perduda, amb la sensació de no entendre el que estava passant. Quan arriba la meitat de l’obra, t’adones del concepte que volen transmetre. Per aquest motiu crec que no recomanaria aquesta obra per a xiquets menuts, sinó que crec que està més enfocada als joves i adults.

Així doncs, vos convide que aneu a veure-la i passeu una estona agradable, el divendres 19 de novembre, a les 20:00h, al Teatre Arniches. El seu preu és de 5€.

Espere les vostres opinions!

Que ho passeu molt bé!



Atentament, Silvia.

No hay comentarios:

Publicar un comentario