Ferramentes per aprender valencià!

Benvolguts pares i mares,
Com ja sabeu tots, i si no ho sabeu, vos ho comente jo ara, han vingut aquest any molts alumnes nouvinguts al col•legi Miguel de Cervantes.

Concretament en la nostra classe n’hi ha sis. Els xiquets provenen del Marroc, Xina, València i Murcia. I com podeu observar, l’únic xiquet que es pot adaptar de primeres a la llengua que donem a classe, que és la valenciana, és el xiquet provinent de València.

La finalitat d’aquest missatge, a banda d’informar-vos de la situació actual de la classe i el col•legi, és que conegueu un parell de pàgines que són molt útils per a introduir als xiquets (o a qualsevol persona que siga nova en aquesta llengua) en el valencià.

Per una banda, tenim la pàgina de la UEM. La UEM és la Unitat per a l’Educació Multilingüe que té com a objectiu oferir assessorament als centres educatius en matèria d’educació multilingüe i potenciar la investigació universitària sobre aquesta àrea. Aquesta pàgina compta amb un gran nombre de enllaços en els quals hi ha jocs didàctics per a aprende, com per exemple el Jugallengua, el Catavolta o el Parla.cat.

Per altra banda, existeix la pàgina de la XTEC, on podeu trobar també molts programes, jocs i informació.

Jo, personalment, utilitze aquestes pàgines per a preparar algunes classes. Ara que tinc molts alumnes nouvinguts puc treballar la fonètica d’una manera molt senzilla amb un programa que podem encontrar-ho a la UEM.

Es tracta d’un diccionari català-àrab, català-urdú i català-xinès. Aquest diccionari ens pot servir molt perquè els xiquets puguen escoltar com es diuen les paraules en valencià, encara que no coneguen la llengua. Per açò no té inconvenients el fet que el diccionari siga d’aquestes quatre llengües. En la nostra classe, actualment, aquest diccionari és una ferramenta molt útil, perquè dos dels xiquets nouvinguts parlen xinès i àrab.


Per altra banda, vull parlar-vos del quart número de la revista electrònica Llengua Societat i Comunicació (LSC), que porta per títol "La Unió Europea i l'articulació de la diversitat lingüística". La pàgina per poder informar-vos i dotorejar una miqueta es la següent:

http://www.raco.cat/index.php/LSC/issue/view/4239/showToc

Des d’ací vos enviarà a diversos enllaços sobre aquest tema tractat.
Per acabar, vos anime a que dotoregeu aquestes pàgines però, sobre tot, que siga una ferramenta que utilitzeu per a vosaltres i que pugueu fer-la servir amb els vostres fills.

UEM i XTEC

Moltes gràcies per la vostra atenció.
Una abraçada, Silvia.

Voleu llegir llibres aquestes vacances?

Eps!
Voleu llegir-vos un llibre i no sabeu quin?
Voleu regalar alguna cosa i no sabeu què?

Doncs jo vos propose que trieu el llibre anomenat "Tres Tristos Traumes", de Pasqual Alapont.

Ací teniu un booktrailer on tindreu un aperitiu del que vos espera a les llibreries...

http://www.youtube.com/watch?v=GwhqJRaFAN0

Conferència molt interessant!!!

Bona nit a tots!

Hui vos parlaré d’una conferència a la que vaig anar l’altre dia i que encara estarà uns dies per la Comunitat Valenciana, i concretament, per la zona d’Alacant.

La conferència té per títol “El Mercat de la Veritat”, i les persones que la donen són Alfonso Armada, periodista del ABC, i Chema Caballero, missioner resident en Sierra Leona (Àfrica).

La intenció d’aquesta conferència és veure les implicacions dels mitjans de comunicació i els periodistes en la transmissió de la veritat durant els conflictes armats i les grans catàstrofes humanitàries, és a dir, com transmeten aquestos mitjans les situacions que viuen els habitants dels països menys desenvolupats i amb una llarga llista de conflictes i problemes.

Per exemple, Chema Caballero ens va contar la situació de Sierra Leona d’ençà que ell se’n va anar a viure allí. Ens deia que la situació era catastròfica, perquè hi havien tres bàndols enfrontats. Ell li va preguntar a un home nadiu quin bàndol preferia, i aquell li va dir que a ningú, que la solució no era que un d’ells arribara al poder, perquè a la fi tots volien el mateix: les dones i els diners.
El que vull dir amb això és que els periodistes només s’encarreguen de dir que hi ha un conflicte, que moren moltes persones al dia, però no presten atenció a les causes que han provocat eixe conflicte, i molt menys a les possibles solucions que es poden donar.

A més, als articles se’ls afegeix una càrrega política molt gran. Nosaltres podem agafar diferents periòdics, i la mateixa noticia la presenten de manera diferent. En un periòdic pot ser que li donen molta importància a una cosa, i en l’altre pot ser ni ho comenten. I és ací on entrem en joc nosaltres, perquè segurament cada periòdic, cara revista o cada informatiu ens conta la noticia de la seua manera, però nosaltres hem de ser crítics i crear la nostra pròpia visió de les coses, no cal que ens creguem tot tal i com ens ho diuen.

Per últim, també es va parlar en la conferència sobre les ONG’s, ens van explicar les coses bones i roïnes d’aquestes fundacions. Una de les coses que ens van dir, i que per a mi va ser el més sorprenent, va ser que totes tenen una bona intenció, totes volen ajudar als països subdesenvolupats, però en moltes ocasions no investiguen en aquelles coses que de veritat fan falta. Per exemple, decidiren fer molts pous en un poble, i no s’havien adonat que a eixe poble ja no vivia ningú, s’havien traslladat a un altre poble proper. Així doncs, el poble deshabitat tenia molts pous, i on de debò feia falta, no hi tenien.

En definitiva, va ser una conferència molt interessant perquè vaig conèixer coses que no havia pensat mai o que no havia tingut en compte.

Notificació per als pares

Estimats pares i mares,

Vos escrivim aquesta carta per a comunicar-vos diverses coses. D'una banda, vos informem que la classe d’anglés que els vostres fills i filles reben els dimarts i els dijous canviarà de data. A partir de la setmana que ve s'impartirà els dimecres i els divendres. Actualment, tenen dues hores setmanals que es mantindran fins al final de mes. A partir d’eixe moment, el nou professor, John Par, els en donarà deu mensuals, repartides segons el seu criteri. Si teniu algun problema, el trobareu en el despatx general de nou a deu.

En segon lloc i respecte a l'excursió, recordeu que inicialment, teníem intenció d'anar al Museu del Vi a la partida de Paredon, a Monòver. Però no podrem anar-hi perquè no vam demanar amb antelació les entrades i ara no en queden per a aquest mes.

Alguns de vosaltres no heu ingressat els diners de la quota de material. El número del compte corrent on cal fer l’ingrés apareix en el document que vos adjunte. També podeu lliurar directament els diners a l'encarregat del menjador. El localitzareu de nou a onze en la secretaria.

Teniu a la vostra disposició el «Bloc del Cicle. Com acordem en l'última reunió, hi penjarem tota la informació que vegem que siga interessant. Així aconseguirem estalviar-nos almenys dos de les reunions que solem fer anualment. L'adreça és http://tossaldemillar.blogspot.com.

Finalment, hem de comunicar-vos que el Claustre de professors d'aquest centre, actualment anomenat CEIP 45 de la Canyada de Fenollar, ha estudiat la proposta de nova denominació que ha sigut tramitada per l'AMPA.

Recordeu que va haver-hi una consulta popular promoguda per l'AMPA per a triar un nom nou per al col·legi entre diverses possibilitats. Va quedar en primer lloc el nom de «Tossal de Millar» que, com sabeu, és la denominació de la zona on està situat.

Després d'un intens debat, el claustre ha aprovat el nom de «Tosal de Millar», escrit amb una sola essa. Es van adduir arguments a favor i en contra. Entre els primers, es va comentar que aquesta era l'ortografia que sempre s'havia utilitzat per al nom de la zona i que ara no era moment de modificar res gens. D'altra banda, el grup que defensava la proposta inicial aprovada per l'AMPA va argüir que la paraula «tossal» no pertany a l'espanyol sinó al català i, per tant, són les regles ortogràfiques del català les que han de prevaldre i, en conseqüència, solament existeix la possibilitat d'escriure-ho amb dues esses. A més, van afegir que segons la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, La Canyada és zona de predomini lingüístic valencià i açò implica que la toponímia menor ha de mantindre la forma valenciana, si existeix.

La votació va donar com a vencedora la contraproposta del claustre i és així com s'elevarà al Consell Municipal. Tots els mestres del primer cicle de primària del col·legi, tant del PIP, com del PEV i del PIL, creiem que el claustre hi ha comès un error que intentarem que es corregisca. Si penseu que el tema mereix la vostra atenció, per favor, visiteu l'entrada del blog que obrirem demà sobre el tema per a enviar-nos comentaris amb idees que puguen orientar la qüestió.

Esperem els vostres comentaris.

Una abraçada.

Els mestres de Primer Cicle

Entrevista sobre l'anglés

Bon dia a tots!

Hui vull que escoleteu aquesta entrevista que he penjat al bloc.
En aquesta entrevista es parla de la importància que té introduir l'anglés als xiquets des de que són petits.

Ací, Silvia Ortiz, entrevistada per Sofia Valdés, dóna la seua opinió referent a aquest tema.

Espere que siga del vostre gust, i que ho penseu, perquè sempre hem de fer el millor per als nostres xiquets!!!

Per a escoltar l'entrevista, has de fer click ací.



Comences a pensar que és important introduir l'anglés des de xicotets?



Una abraçada per a tots: pares, mares i fills!

Per a dotorejar una miqueta...

Hola pares i mares!

Vos deixe ací un ellaç on podeu trobar molta informació útil per a vosaltres i els vostres fills.
Hi ha informació sobre com contar contes, escolas de pares i mares, portals educatius amb informació de sanitat, fullets informatius per a families inmigrants, activitats i jocs per a fer amb els vostres fills, i moltes més coses!

Si voleu dotorejar una miqueta, només teniu que fer click ací.


Una abraçada per a tots!

Obra de teatre! "Morir o no"

Hola a tothom! Com a inauguració d’aquest bloc vaig a parlar-vos d’una obra de teatre que vaig veure fa un temps i que em va agradar molt. Crec que és una bona excusa perquè aneu al teatre i disfruteu d'ell. Aquesta obra es diu “Morir o no”, i el seu autor s’anomena Sergi Belbel.

L’obra comença així: S’apaguen les llums. Comença a sonar una música... De sobte, apareixen un xic i una xica parlant damunt l’escenari.

Intrigant, veritat? Doncs aquest es el principi d’una obra de teatre que no deixa indiferent a ningú. Són set històries diferents però amb alguna cosa en comú. Son històries que ens fan riure, ens fan patir, ens fan pensar i sobretot, ens tenen en tensió perquè pot ocórrer qualsevol cosa.

Tots els personatges són persones que no han tingut sort en la vida, per uns motius o per altres. Hi ha persones amb problemes greus, persones amb problemes menys forts... però a la fi, tots pateixen per alguna cosa.

En aquesta obra podem veure valors com la solidaritat, ajuda, el perdó i la reconciliació. Una xica que vol ajudar el seu germà a eixir de les drogues; un home que ajuda una xiqueta apunt d’ofegar-se; una mare que va en busca del seu fill que ha tingut un accident; un fill que perdona la seua mare després de no saber res d’ella.

Respecte a la interpretació dels actors i actrius d’aquesta obra, cal dir que em va paréixer molt bona, es ficaven en el seu paper i et feien sentir dins de l’obra. Quant al català que utilitzaven, he de dir que al començar a parlar en la primera escena, em va costar una mica entendre el que deien, però quan em vaig acostumar no vaig tindre cap problema.

Per altra banda, també vull parlar de la meua sensació respecte a l’obra. Com no tenia cap referència de l’argument de “Morir o no”, pensava que totes les escenes serien una continuació de l’altra. Però no és exactament així, sinó que son històries diferents que culminen en un desenvolupament concret. Per eixe motiu, al principi em sentia un poquet perduda, amb la sensació de no entendre el que estava passant. Quan arriba la meitat de l’obra, t’adones del concepte que volen transmetre. Per aquest motiu crec que no recomanaria aquesta obra per a xiquets menuts, sinó que crec que està més enfocada als joves i adults.

Així doncs, vos convide que aneu a veure-la i passeu una estona agradable, el divendres 19 de novembre, a les 20:00h, al Teatre Arniches. El seu preu és de 5€.

Espere les vostres opinions!

Que ho passeu molt bé!

Atentament, Silvia.